BENITA MÉNDEZ DE LA HOZ
La mare de la Pilar.
Nasquè el 1907 a Tragacete, província de Conca. Un encisador poblet dalt la serralada Ibèrica.
Als vuit anys, essent la més gran dels germans, la posaren dins unes sàrries d'una mula junt amb la seva mare -la Cesària- i la seva germana Blasa de 2 anyets als braços de la mare, el seu germà Procopio de 6 i la germana Maria de 4, repartits entre sàrries i llom. L'àvia junt amb l'amo de les mules anava en una altra mula.
Els "exòtics" noms de pila no provenen de cap gust especial ni de cap tradició familiar ni de cap pertenència a cap secta; senzillament són deguts a que el capellà del poble batejava irremissiblement amb el nom del sant del dia.
I així fins al port de València. A les parades "tècniques" diu que no es podien posar drets, doncs quedaven fets un quatre, conseqüència d'anar en aquesta posició a les sàrries. Embarcaren cap a Barcelona, a la coberta d'un vaixell de càrrega, on hagueren de suportar una brutal tempesta amb unes onades que els cobria d'aigua amb el risc de mort a cada moment. El seu pare, que ja portava algun temps a Vilanova i tenia treball gairebé assegurat, els anà a recollir al port de Barcelona.
Al
cap de poques setmanes d'haver arribat a Vilanova, ella i una veina van
anar a demanar feina a La Fàbrica de Mar. I n'hi donaren. De les
7 de la tarda a les 6 del matí, junt amb tots els menors, que els
feien treballar de nit per burlar la inspecció.
Tingueren
de posar-li una caixa sota als peus per arribar a la filadora.
Ha
mort als gairebé 93 anys, amb molta pau, i la Pilar li ha volgut
dedicar el següent poema (amb l'autorització de l'autor i l'editor):
Recorda'm algun
cop mentre m'oblides
que el record
pot fer néixer tantes vides
com estels encén
el cel a la nit
abans no ve l'aurora
de l'oblit.
Recorda'm algun
cop mentre m'oblides
retarda el guariment
de les ferides
perquè
m'haurà vençut del tot la mort
quan ja no recordis
ni el record.
Recorda'm algun
cop mentre m'oblides
que evocant les
nostres dissorts unides
em dónes
vida a mi amb el teu record
i juns vencem
l'oblit, l'unica mort.
Cançó
de la Cram
L'única
mort
A. Munné-Jordà
El
Cep i la Nansa, edicions
febrer-2000