BENITA MÉNDEZ DE LA HOZ

La mare de la Pilar.

Nasquè el 1907 a Tragacete, província de Conca. Un encisador poblet dalt la serralada Ibèrica.

Als vuit anys, essent la més gran dels germans, la posaren dins unes sàrries d'una mula junt amb la seva mare -la Cesària- i la seva germana Blasa de 2 anyets als braços de la mare, el seu germà Procopio de 6 i la germana Maria de 4, repartits entre sàrries i llom. L'àvia junt amb l'amo de les mules anava en una altra mula.

Els "exòtics" noms de pila no provenen de cap gust especial ni de cap tradició familiar ni de cap pertenència a cap secta; senzillament són deguts a que el capellà del poble batejava irremissiblement amb el nom del sant del dia.

I així fins al port de València. A les parades "tècniques" diu que no es podien posar drets, doncs quedaven fets un quatre, conseqüència d'anar en aquesta posició a les sàrries. Embarcaren cap a Barcelona, a la coberta d'un vaixell de càrrega, on hagueren de suportar una brutal tempesta amb unes onades que els cobria d'aigua amb el risc de mort a cada moment. El seu pare, que ja portava algun temps a Vilanova i tenia treball gairebé assegurat, els anà a recollir al port de Barcelona.

Al cap de poques setmanes d'haver arribat a Vilanova, ella i una veina van anar a demanar feina a La Fàbrica de Mar. I n'hi donaren. De les 7 de la tarda a les 6 del matí, junt amb tots els menors, que els feien treballar de nit per burlar la inspecció.
Tingueren de posar-li una caixa sota als peus per arribar a la filadora.

Ha mort als gairebé 93 anys, amb molta pau, i la Pilar li ha volgut dedicar el següent poema (amb l'autorització de l'autor i l'editor):
 

Recorda'm algun cop mentre m'oblides
que el record pot fer néixer tantes vides
com estels encén el cel a la nit
abans no ve l'aurora de l'oblit.

Recorda'm algun cop mentre m'oblides
retarda el guariment de les ferides
perquè m'haurà vençut del tot la mort
quan ja no recordis ni el record.

Recorda'm algun cop mentre m'oblides
que evocant les nostres dissorts unides
em dónes vida a mi amb el teu record
i juns vencem l'oblit, l'unica mort.

Cançó de la Cram
L'única mort
A. Munné-Jordà
El Cep i la Nansa, edicions


febrer-2000