El model de les cadires de palla és molt corrent fins i tot en els nostres dies. La altura del seu seient és el d'una dimensió standard, uns 42 cm. Ens pot servir de mòdul per a analitzar la imatge. L'amplada de l'habitació entre les dues portes representa 7 vegades aquest mòdul: 2,95 m; l'amplada del llit correspon a la de 2,5 vegades el mòdul, és a dir, 1,5 m. Podem col·locar el llit, les dues cadires i les dues portes en un primer esbós del pla. En el cas de la paret del fons els punt de referència són menys obvis.

Si examinem la capçalera del llit comprovem que l'extrem dret es troba molt allunyat del racó mentre que l'extrem esquerra està molt a prop del penja-robes i de la part inferior de la paret. De la mateixa manera les potes del darrera de la tauleta són equidistants de la paret; tanmateix la taula sembla estar col·locada obliquament en relació a la paret.

Com s'explica aquesta contradicció? La clau ens la dona el mateix Vincent.

A la Casa Groga apareix el gran immoble de l'avinguda de Montmajor i davant les dependències construïdes com a prolongació, dues casetes iguals amb el frontó triangular i separades per una paret, sens dubte el buit de l'escala comuna.

Ara bé, si tracem unes línies horitzontals assenyalant els pisos, les horitzontals de les casetes no són paral·leles a les de la casa gran, cosa que hauria d'ocórrer si les façanes fossin paral·leles.

Aquesta particularitat no és cap error del pintor ja que el mateix succeeix en fotografies preses en èpoques diferents.

En un informe d'urbanisme anterior a l'arribada de Vincent hi apareix un plànol precís. La Casa Groga fou edificada en la prolongació del gran edifici i les seves façanes s'alineen sobre l'avinguda de Montmajor i sobre la plaça de Lamartine. Ambdues formen entre si un angle de 120 º.

Aquest angle és el que trobem entre la paret de l'esquerra i la paret del fons de l'habitació. Ara ja podem completar el plànol: El tocador està posat contra la paret, el llit sobresurt un poc de la paret perquè Vincent no podia empènyer-lo fins la paret del fons sense sacrificar una part de la superfície de l'habitació.

Segons els plànols cadastrals cada caseta té una mida d'uns 7 metres d'ample i la paret que les separa 3 metres. Si ens basem en les dades del quadre la paret del fons amidarà 3,35 m. L'altra habitació té la mateixa amplada, tanmateix Van Gogh declarà que li havia deixat l'habitació més gran a Gauguin:

«... doncs bé, avui he llogat l'ala dreta d'aquesta construcció que consta de quatre habitacions o millor dit, de dues habitacions i dos gabinets ...».

L'habitació de Gauguin ocupava sens dubte una superfície més gran i tenia tres finestres. L'habitació de Vincent, molt petita, es trobava per tant amb les seves dues portes entre el replà i l'habitació de Gauguin.

La perspectiva també ens permet calcular l'angle de visió: 90º. L'espai de l'habitació no era perceptible fàcilment perquè Van Gogh ha jugat a despistar-nos, per exemple, la finestra no està tancada, està entreoberta, de tal mode que la seva posició no aporta cap informació sobre l'obliqüitat de la paret. La porta de l'esquerra no està alineada amb la perspectiva. Si mirem darrera de les cadires pel que fa a les versions de Xicago i de París, descobrim que està entreoberta. Sens dubte la de la dreta també ho està.

Van Gogh suprimí un element fonamental per a la localització en l'espai: les ombres. Si hagués presentat la seva habitació tal i com ell la veia cap al migdia hauria hagut de pintar un poderós contrallum. I encara hi ha un altre detall curiós: en els dos quadres grans Vincent hi pintà el sostre, concretament en el racó de la dreta.

Ara bé, si continuem el quadre, la alineació del quadre està en contradicció amb l'altura de la finestra visible del quadre. L'explicació seria la presència d'una viga. Si prolonguem les parets i introduïm la viga obtenim un volum que ara si és coherent: el de la petita habitació de Vincent.