Treball de Vincent van Gogh a Arle

«... el que de veritat vull fer és una casa d'artista, no una casa preciosa, al contrari, res de preciositats, sinó una casa en la que tot, des de la cadira fins a la taula, tingui caràcter...».

Durant un any La casa Groga serà la seva residència i el seu taller. La majoria dels motius dels quadres els traurà del seu entorn immediat: Vista del Roine, El Café de la Plaça del Fòrum, L'Escala del Pont de Trinquetaille.

El Pont del Ferrocarril és el mateix que apareix a La Casa Groga des de la perspectiva oposada. Al fons la plaça Lamartine i els seus jardins que tornarà a mostrar en Els Jardins del Poeta (2) i el Jardí Públic (2) al boulevard des Lices.

En aquesta època Vincent pinta El cafè de l'Estació, un cafè atès pel matrimoni Ginoux, situat molt a prop de La Casa Groga i obert tota la nit.

«... he tractat d'expressar mitjançant el vermell i el verd les terribles passions humanes; les parets estan pintades de vermell sang i groc, en el centre un billar verd, quatre làmpades groc llimona amb un resplendor ataronjat i verdós, hi ha una lluita i una antítesi de diferents tonalitats de verds i vermells en els personatges de trinxeraires adormits; a la sala buida i trista, el violeta i el blau...».

El pintor, que viu molt sol, aconsegueix fer algunes amistats com l'alferes de Zuau, Paul-Jean Millieu a qui li dóna classes de dibuix. Un altre amic d'Arle és el poeta i pintor belga Eugène Bosch que resideix a Font Vieux.

«... m'agradaria realitzar el retrat d'un amic artista que somnia en grans somnis, que treballa igual que canta el rossinyol, d'una forma natural; aquest home serà ros. M'agradaria plasmar en el quadre l'estima, l'amor que sento per a ell. Per a començar intentaré ésser el més fidel que em sigui possible . El pintaré tal qual és, però el quadre no està acabat així, per a acabar-lo l'acoloriré arbitràriament, exagerant el ros de la cabellera, utilitzant tons taronja, croms, groc pàl·lid; darrera el cap en lloc de pintar la paret banal de l'apartament mesquí hi pintaré l'infinit. Hi posaré un fons senzill del blau més ric més intens i mitjançant aquesta senzilla combinació del cap ros il·luminat sobre l'esmentat fons blau intens obtindré un efecte misteriós com el del cel estelat ...».

A mitjans d'octubre Vincent pinta la seva pròpia habitació. Ho comunica a Theo enviant-li un esbós. També n'enviarà un a Gauguin.

«... doncs bé, m'he divertit moltíssim fent aquest interior tan senzill, sense res, d'una senzillesa a l'estil Seurat ...».

Vincent aportà vàries modificacions al passar del dibuix enviat al seu germà al quadre: A la paret dreta dos nous quadres. Estampes japoneses sense cap dubte. Damunt, els retrats dels seus amics: Eugène Bosch i el Zuau Millieu.

Vincent decora l'habitació destinada al seu germà o a Gaugin.

«... L'habitació més bonica de casa meva serà la cambra dels  invitats. Intentaré que estigui el millor possible com el dormitori d'una dona ...».

Per fi arriba Gauguin el 23/10/88. Conviuen i pinten junts. Gauguin completa l'acondicionament de la casa groga.

La senyora Ginaux posa per a Vincent i també per a Gauguin que la pinta al seu cafè, el Café de Nit que ja havia pintat Van Gogh.

En aquests dies Vincent pinta dos quadres: Una cadira de fusta i palla completament groga sobre rajoles vermelles, contra la paret: EL DIA. A continuació, la cadira de braços de Gauguin, roig i verd, sensació de NIT. Paret i terra també roig i verd. Sobre el seient dues novel·les i una espelmatòria.

Al desembre Gauguin realitza un autoretrat i un retrat de Van Gogh pintant girasols.

La tensió augmenta entre els dos homes.

«... Gauguin i jo parlem molt sobre De La Croix, Rembrant, etcètera. Les discussions són d'una electricitat excessiva. De vegades acabem amb el cap cansat com una bateria elèctrica després d'una descàrrega...».

La nit del 23 de desembre Van Gogh i Gauguin tenen una violenta disputa. Aquesta nit en un atac, Vincent es talla el lòbul de l'orella amb una navalla d'afeitar i el porta a una prostituta. Després torna a casa seva i cau inconscient. A l'endemà ingressa a l'Hospital d'Arle.

El 7 de gener de 1889 abandona l'hospital i torna a pintar, però a primers de febrer torna a ser hospitalitzat víctima d'un altre atac. A petició dels veins la policia tanca la casa groga.

«... El senyor Rei diu que no menjo suficient ni d'una manera regular i que em mantinc  a base de café i alcohol. Ho admeto; però per a assolir el toc groc que he aconseguit aques estiu he hagut de maltractar-me una mica ...».

A mitjans d'abril Vincent torna a casa i embala els llenços per a enviar-los al seu germà, entre els quals hi ha l'habitació.

«... És un dels millors i crec que al contemplar-lo veuràs clarament el que hagués pogut ser el meu taller de no haver-se produït el daltabaix. Durant la meva malaltia l'estudi i les altres habitacions s'han fet malbé a causa de la humitat ...».